Ètica en l'exercici professional

Igualment queda oberta d'avui fins dia 1 de maig l'Assemblea General per a tractar el tema de l'Ètica Professional de l'Orientador/a (també en podríem parlar de la del dirigent polític). 

La qualificació d'alumne amb nee i el dictamen d'escolarització corresponent, per exemple, sols la pot fer l'orientador/a (ni Aznar, ni Matas, ni el Conseller d'educació, ni l'inspector més important de tots, ni cap dels tècnics de cap de les Direccions Generals ho poden fer). Conseqüentment aquesta decisió és una decisió professional personal de gran responsabilitat que no la podem fer, ni al dictat de cap histerisme superior, ni d'acord amb un procediment també dictat. Tant el què com el com correspon a la professionalitat de l'orientador/a (tot i que hi ha uns casos concrets en que és necessari fer una valoració i dictamen corresponent, però no uns procediments rígids amb unes proves determinades. El com correspon a la decisió professional de l'orientador/a. D'aquí una de les funcions de cooperació professional entre els orientadors/es de l'Associació. Igualment, en aquest sentit, hem ofert col·laboració a la Conselleria i als tècnics de la DG d'Innovació, sense resposta fins el moment). Igualment, els orientadors/es que no són psicòlegs/es no estan capacitats professionalment per a fer diagnòstics, valoracions, qualificacions o dictàmens clínics (sols sí, psico-pedagògics). No tenguem la temptació de... ser més papistes que el Papa (ni per suggerència d'altes instàncies). La nostra responsabilitat ha de presidir la nostra activitat professional. I si volen un servei més especialitzat que el paguin. 

Els psicòlegs professionals han de respectar un codi deontològic (cosa que no han de fer, i haurien de fer, els polítics professionals. Així, les coses ens anirien millor als ciutadans), la qual cosa suposa la garantia per als clients d'un acte professional correcte i adequat. Els/les orientadors/es, pel que fa al camp de les nostres competències, hauriem d'assumir voluntàriament (irònicament, per ser treballadors de l'Administració, n'estam alliberats) un codi deontològic semblant als dels psicòlegs professionals, la qual cosa, com al seu cas, seria una garantia, per al client, d'una acció professional ben feta (moralment, amb totes les garanties). 

Una vegada aprovat un codi deontològic professional, per part dels Orientadors i Orientadores de l'AOIB, la signatura dels nostres informes, valoracions i dictamens, amb el número d'associació serà la garantia, per als nostres clients (alumnes, pares i companys professors/es) d'un treball fet per un professional que s'ha volgut sometre, voluntariament, a un codi de comportament professional étic i de qualitat (no hi ha qualitat sense ética, ni sense estética). 

Vos adjunt el del Col·legi de psicòlegs de Catalunya (per que està en català) com a referent. Evidentment hi ha moltes coses, com els honoraris, que no les podem extrapolar al nostre cas, però la majoria sí que ho són extrapolables. 

La tasca de l'Assemblea oberta consisteix en esbrinar tot el que ens serveix, tot el que hauríem de llevar, tot el que hauríem d'afegir i votar la conveniència o no d'adoptar un codi ètic unitari i, posteriorment, si s'ha aprovat, de signar els escrits professionals amb indicació de la condició d'Associat professional orientador/a.