Ètica en
l'exercici professional
Igualment queda
oberta d'avui fins dia 1 de maig l'Assemblea General per a
tractar el tema de l'Ètica Professional de l'Orientador/a (també
en podríem parlar de la del dirigent polític).
La qualificació
d'alumne amb nee i el dictamen d'escolarització corresponent,
per exemple, sols la pot fer l'orientador/a (ni Aznar, ni
Matas, ni el Conseller d'educació, ni l'inspector més
important de tots, ni cap dels tècnics de cap de les Direccions
Generals ho poden fer). Conseqüentment aquesta decisió és una
decisió professional personal de gran responsabilitat que no la
podem fer, ni al dictat de cap histerisme superior, ni d'acord
amb un procediment també dictat. Tant el què com el com
correspon a la professionalitat de l'orientador/a (tot i que hi
ha uns casos concrets en que és necessari fer una valoració i
dictamen corresponent, però no uns procediments rígids amb
unes proves determinades. El com correspon a la decisió professional
de l'orientador/a. D'aquí una de les funcions de cooperació
professional entre els orientadors/es de l'Associació.
Igualment, en aquest sentit, hem ofert col·laboració a la
Conselleria i als tècnics de la DG d'Innovació, sense
resposta fins el moment). Igualment, els orientadors/es que no són
psicòlegs/es no estan capacitats professionalment per a fer
diagnòstics, valoracions, qualificacions o dictàmens clínics
(sols sí, psico-pedagògics). No tenguem la temptació de...
ser més papistes que el Papa (ni per suggerència d'altes instàncies).
La nostra responsabilitat ha de presidir la nostra activitat
professional. I si volen un servei més especialitzat que el
paguin.
Els psicòlegs
professionals han de respectar un codi deontològic (cosa que no
han de fer, i haurien de fer, els polítics professionals. Així,
les coses ens anirien millor als ciutadans), la qual cosa suposa
la garantia per als clients d'un acte professional correcte i
adequat. Els/les orientadors/es, pel que fa al camp de les
nostres competències, hauriem d'assumir voluntàriament (irònicament,
per ser treballadors de l'Administració, n'estam alliberats) un
codi deontològic semblant als dels psicòlegs professionals, la
qual cosa, com al seu cas, seria una garantia, per al client, d'una
acció professional ben feta (moralment, amb totes les
garanties).
Una vegada
aprovat un codi deontològic professional, per part dels
Orientadors i Orientadores de l'AOIB, la signatura dels
nostres informes, valoracions i dictamens, amb el número
d'associació serà la garantia, per als nostres clients
(alumnes, pares i companys professors/es) d'un treball fet per
un professional que s'ha volgut sometre, voluntariament, a un
codi de comportament professional étic i de qualitat (no hi ha
qualitat sense ética, ni sense estética).
Vos adjunt el
del Col·legi de psicòlegs de Catalunya (per que està en
català) com a referent. Evidentment hi ha moltes coses, com els
honoraris, que no les podem extrapolar al nostre cas, però la
majoria sí que ho són extrapolables.
La tasca de l'Assemblea
oberta consisteix en esbrinar tot el que ens serveix, tot el que
hauríem de llevar, tot el que hauríem d'afegir i votar la
conveniència o no d'adoptar un codi ètic unitari i,
posteriorment, si s'ha aprovat, de signar els escrits
professionals amb indicació de la condició d'Associat professional
orientador/a.
