La Junta Avaluadora de Català contra la política lingüística del Govern


Els sotasignants, col·laboradors de la Junta Avaluadora de Català volem fer pública la nostra preocupació per les conseqüències negatives que tindrà, sobre la població de les Illes Balears, la política lingüística impulsada pel Govern del PP i la seva actitud en relació amb el procés de normalització lingüística.

Les manifestacions públiques dels seus màxims responsables i les disposicions que afecten l'ordenació lingüística contribueixen a fer més difícil la recuperació social de la nostra llengua, a fragmentar la societat i a incrementar la desinformació i els prejudicis entre la població. És una greu irresponsabilitat que, amb interessos estrictament partidistes, des del Govern se cerqui, amb recursos populistes i manipulant la realitat, la crispació social i s'utilitzi, amb aquesta finalitat, una qüestió que hauria de ser un instrument de cohesió social: la llengua pròpia de la comunitat.

Les mesures que darrerament han anunciat no faran més que desprestigiar la llengua catalana, introduir dificultats per integrar la població d'origen immigrant i, en definitiva, marginar-la de l'ús social. Si la tasca de recuperar la presència social de la nostra llengua, a causa de la complexitat de la societat actual, ja presentava moltes dificultats, ara amb una actitud contrària des de les principals institucions aquestes dificultats es poden transformar en un obstacle insalvable.

Són molts els aspectes objecte de manipulació i d'ús partidista (el tema de les modalitats, la presència del català com a llengua vehicular de l'ensenyament, el bilingüisme, etc.) que poden afectar greument el futur de la nostra societat. En aquesta mateixa línia de prendre mesures populistes que, contràriament a la primera impressió que fan, perjudiquen el conjunt de la societat, se situa l'anunci de reconèixer el nivell C de la Junta Avaluadora de Català als alumnes quan acabin 4t d'ESO.

El C és el nivell que es considera que tenen els alumnes en acabar l'educació secundària en una societat que usa la llengua pròpia en condicions normals i en què aquesta és, per tant, l'instrument vehicular de l'ensenyament. A les Illes Balears és evident que la situació de la llengua catalana no està encara en condicions de normalitat i la seva presència a l'escola no té la regularitat ni l'extensió que tenen les llengües en les societats normals.

No es pot negar que, des que es va incorporar al sistema educatiu, l'aprenentatge de la llengua catalana entre els escolars s'ha incrementat. Des de l'Administració educativa ja s'havien adoptat mesures per fer efectiu un reconeixement gradual i objectiu d'aquesta situació (establir equivalències amb els nivells A, B i C, segons les qualificacions de 4t d'ESO i de 2n de batxillerat), que haurien de ser progressivament actualitzades. Generalitzar ara una equivalència amb el nivell C a tots els alumnes que acaben 4t d'ESO és voler establir per decret que s'ha arribat a l'estadi òptim en relació amb el nivell de llengua catalana que tots els alumnes haurien de tenir en acabar aquest període. Això, desgraciadament, encara no és ver, i amb la reducció del català com a llengua vehicular encara es farà més complicat aconseguir-ho.

Amb la decisió de concedir, en la situació actual, el nivell C a tots els alumnes que acaben ESO -qualsevol mestre i qualsevol alumne ho sap- es dinamita el sistema d'acreditació de coneixements de català. A partir d'ara, aquesta equivalència no voldrà dir res sobre els coneixements reals que tenen i, per tant, per comprovar-los s'haurà de recórrer a haver de fer nous exàmens per a tothom i, així, es perjudica a aquells alumnes que realment tenen el nivell que els pertoca. I no és excusa que a Catalunya facin aquest reconeixement. En primer lloc, la presència del català a l'ensenyament està allà molt més estès des de fa més anys. A més, ningú no s'atreviria a dir que l'equivalència que han establert allà sigui fiable. És per això que l'Administració de les Illes Balears no reconeix aquestes equivalències fixades a Catalunya.

No perquè ho digui un decret o una ordre, el nivell de coneixements de llengua catalana del conjunt de la població creixerà de cop. Les actuacions que en aquests moments són necessàries consisteixen en l'ampliació dels mecanismes que faciliten l'aprenentatge de la nostra llengua, tant entre la població nascuda a les Illes Balears com entre la que ha nascut fora. Amb la seva política, el Govern no fa més que destruir els que fins ara existien i, en conseqüència, perjudicar el conjunt dels ciutadans de les Illes Balears i debilitar un dels principals factors que podrien actuar d'elements cohesionadors.

Donen suport a aquest manifest: Francesca Ballester Cardell, Caterina Aguiló i Torres, Aina M. Cifre Bennàssar, Maria Fca. Garau Sampol, Antònia Rotger Vadell, Maria Vidal Vidal, Catalina Janer Gomila, Francesca Adrover Moll, Gabriel Suau Otero, Rafel Ramis Mandilego, Margalida Rosselló Villalonga, Antònia Perelló Gamundí, Isabel Mir Monserrat, Marina Vergés Cisneros, Francesc Perelló Felani, Antoni Contestí Vives, Margalida Segura Portas, Antoni Mateu Amengual, Anna I. Torrens Gelabert, Catalina París Llompart, Maria Josep Carrasco Escandell, Francesca Company Vicens, Simó Xavier Casanova i Gual, Apol·lònia M. Monserrat i Caravaca, Bàrbara Torres Serra, Jaume Sastre Font, M. Assumpta Massutí Sampol, Vicenta M. Vila Vivas, M. Pilar López Sastre, Josepa Canyelles Amengual, Maria Josep Frau i Aguiló, Antonina Pujol i Bosch, Antònia Maura i Reinés, Bàrbara Sagrera Antich, M. Immaculada Ramis Ramis, M. Antònia Garcia Morey, Maties Garcias Salvà, Caterina Canyelles Marquès, Carolina Rigo Guasch, Isabel M. Busquets Hidalgo, Catalina Barceló Mayol, Francesca Cifre Pascual, Catalina Cerdà Forteza, M. Isabel Gual Mas, Maria Magdalena Pons Tugores, Margalida Quetgles Vicens, Caterina Eva Cerdà Cladera, M. Antònia Palou Serra, Jerònia Quetgles Mas, Maria Quetglas Mesquida, Joana Maria Sampol i Mas, Rafel Crespí Ramis, Joan Gelabert Mas, Antoni Nigorra Matamales, Martí Antoni Martorell Fiol, Antònia Barceló Costa, Maria Lluïsa Viver Garrido, Flora Gual Pons, Catalina M. Aloy Gual, M. Magdalena Ramon Andreu, Maria Antònia Ramis Sastre, Pere Janer Mulet, Ester Cáceres Matas, Josep Antoni Peiró Martí, Josep Pizà Oliver, Carolina Canals Jofre, Beatriu Defior Barcons, Lluís Villalonga Pons, Catalina Antich Oliver, Jerònia Cardell Ferragut, Catalina Bestard Mateu, Josep Antoni Calvo Femenias, Margalida Rosselló Gaià, Jerònia Amengual Ramos, Joana Fca. Mulet Pujol, Catalina Company Vidal, Magdalena Juan Juan, Catalina Font Rangel, Aina Gomila Gomila, Martí Janer Torrens, Pere Josep Bueno Bauçà, Cristina Simón Serra, Catalina Torrens Font, Joan Ramon Covas Soler, Marta Prunés Vigo, M. del Mar Vives Miró, Guillem Balboa Buika, Teodora Llorens López, Catalina Bonnín i Socias, Caterina Mas i Ferrà, Eva Maria Guasp Pol, M. Magdalena Capó Coll, Maria Roig López, Llibertat Mestre i Ramos, Francesc Sobreviela Silvente, M. Gabriela Rigo Vadell, Laura Forteza Font, Cristina Forteza Font, Catalina Femenies Riutort, Jaume Mas Ferrà, Margalida Cunill Molina, Pere Bergas i Llabrés, M. A. Socias Albaladejo, Pere Suau Palou, Eva Florit Pons, Pilar Vinent Barceló, Carme Morales Seguí, Marga Mercadal F., Ismael Pelegrí i Pons, Joana M. Moll, M. Carmen Contell Calabuig, M. Soledat Campins, A. Genís Bonafè, Vicenta Estada Gimeno, Raquel Miralles i Pérez, Neus Torrent Carretera, J. Bosco Andreu i Torrent, Joan Carles Villalonga Sintes, Helena Motilla Salas.

També s'han adherit a aquest manifest examinands del certificat C, encara que no se'n relacionen els noms.